La nostra història d'Algèria

(Pròleg) 9 de novembre de 1989, comença i acabauna era política. El mur de Berlín cau i el model soviètic es va erosionant, mentre la Terra es prepara per una nova disposició: l’estabilitat com a sistema. La guerra de la geopolítica ha sigut engendrada i els conflictes entre civilitzacions (països indistintament diferenciats: “desenvolupats” i “encara per desenvolupar”) són la nostra realitat.

(Episodi 1) 11 de setembre de 2001. La guerra del terror ha començat entre els enemics sense–rostre: Occident i la civilitzacióislàmica.

(Desclassificats) 16 de gener de 2013. Escenari: Algèria. La Brigada Muthalimin (en àrab: els que firmen amb sang) segresta uns 150 algerians i 40 estrangers i es fa amb el control de la planta de gas In Amenas. L’exèrcit algerià (de convicció antiterrorista) reacciona: ataca a la planta i dóna mort a 30 ostatges, consagrant l’operació per arreu d’Europa coma “precipitada”. Al sud–est d’Algèria, les tropes franceses, junt amb les malianes, van prenent terreny als islamistes del nord de Malí.

L’Editorial de El País del 18 d’aquest mes exhibeix una mostra de la part fosca d’aquesta realitat: “ (Al–Qaeda) va vincular el segrest de la planta a la intervenció francesa en el veí Malí.” I la terminació és la següent: “això que està passant al país subsaharià és problema de tots”. Bang: la violència s’ha globalitzat! I és aquesta la raó que uneix un conglomerat de països en elsí d’un món tan hipòcritament universal. Atacar a Algèria és atacar a França, d’aquesta manera Algèria adquireix el valor funcional de Malí: caldrà intervenir. “Problema de tots”, ingenu eufemisme de les potències amigues en un vell joc de nens i foc...

El problema impera la realitat d’Algèria (un país veí, no ho oblidem) des de fadècades: una corrent islamista –potenciada des de la política–  i la omnipresència de la religió que fragmenta, cada vegada més, la societat. I ara es desperta la preocupació internacional. Les relacions entre països, malauradament, les marquen tan sols els brots de fúria (terroristes) que s’interposen en el camí de l'estabilitat Occidental i els seus interessos comercials. I aquest conflicte sembla tocar els dos puntals: In Amenasés una planta explotada per britànics, noruecs, japonesos i francesos, a més de ser principal subministrador de gas a Espanya (pont europeu).

La premsa d’aquests dies va carregada de bel·licismes, amb una retòrica que es troba entre el preludi d’un conflicte i la incitació al mateix. L’article continua: “I no només (és problema) de l’antiga potència colonial, França, que està actuant sense un suport clar ni d’Algèria ni dels seus socis europeus”. Algeria es percep, gairebé com a agent passiu, mentre el rol protagonista és pels amics europeus. Impera encara una lògica de guerra freda, calenta. I és que Estats Units –en paraules de Hilary Clinton– ja ha desxifrat el conflicte: “atac terrorista”. És el primer pas per engegar un seguit d’operacions geopolítiques que confluiran en la lluita entre fantasmes: guerra al terrorisme, un altre capítol de la fosca història d’hostilitats globals.

(Epíleg) “La tragèdia de In Amenas recorda que estem tots al mateix vaixell”. És una llàstima que aquest aforisme ressorgeixi d’entre les runes, quan el vaixell s’enfonsa.