La Caixa de sorpreses

Parlem-ne

Caminava per Barcelona encomanada de fred, era dijous. El carrer feia cantonada amb La Caixa, l’entrada estava custodiada per la imatge d’una nena, petita, que sostenia un cartell on l’entitat es comprometia amb la lluita per eradicar la pobresa. Dins l’edifici dos homes grans i esgotats preparaven uns cartrons per dormir. Només vaig resistir un instant d’observació.

El maig de l’any passat el diari Café Amb Llet –actualment condemnat a pagar 10.000 euros arrel de denunciar els escàndols sanitaris– investigava un cas controvertit sobre La Caixa. El 14 de febrer del 2012 una multitud feia sonar cassoles, irritada, pel problema derivat de l’oferta financera de les preferents i els 26 milions de diners perduts. Les preferents són un producte d’inversió (i per tan: risc) que es va vendre als ciutadans com a mercaderia segura; la falta d’informació per part de La Caixa deixa una xifra de 700 mil persones afectades.

A tot això, La Caixa va pressionar als mitjans públics –que es nodreixen de la publicitat– per tal de controlar el ressò que tindria aquesta notícia en relació a l’entitat. Al dia següent les portades catalanes s’havien maquillat, al gust de La Caixa (El Punt, La Vanguardia, Ara...) i les informacions eren mínimes. D’aquesta manera, la publicitat s’utilitzava per domesticar la informació: darrere de l’anunciant s’intuïa el silenci. L’anunci que em va esgarrifar ahir (per la seva combinació amb la realitat) és el refugi de la hipocresia. Potser en aquest cas sí que hagués estat millor canviar l’anunci pel silenci, i deixar-se de vanitats.

Avui és divendres i l’Obra Social La Caixa facilita 238 llocs de treball a persones que es troben en risc d’exclusió, amb la pretensió d’anticipar-se a la recuperació econòmica. Just fa una setmana que aquesta entitat, en conjunt amb l’asseguradora de BBVA, s’encarregaven de finançar l’ERE (expedient de regulació de treball) de la companyia Aena. Afectarà en total a 1.256 treballadors i és una manera d’amortitzar la reestructuració d’empresa, en un termini de dos anys i mig. Una manera de fer diners (que cadascú es qüestioni de quin color són, aquests diners).

Noves pressions: Sebastián Sastre Papiol ha estat nomenat nou magistrat del Tribunal Suprem (17 de febrer) per la pressió d’Isidré Fainé, president de La Caixa, a Alberto Ruiz-Gallardón i Artur Mas. Això suposa que, a partir d’ara, Sastre (un home de confiança per Fainé) serà l’encarregat de fixar les doctrines sobre l’estafa per la venta de les preferents, entre d’altres, que han aixecat tan forta polèmica i debat judicial. Val a dir que el mateix president de la Sala Civil del TS s’oposava a la incorporació de Sastre, segons informa El Confidencial.

Sense desmerèixer el càrrec d’aquest senyors, mitjans més crítics i compromesos (com són La directa, Diagonal, Acció Digital, El Confidencial o Café Amb Llet) han informat d’aquest esdeveniment, cadena d’un seguit de situacions que es remunten a la cassolada de maig, i de ben segur que més enllà. Mitjans que tracten de no deixar-se doblegar davant els interessos financers, quan es tracta de citar la paraula La Caixa per parlar de gestes socials, gestions, patrocinis i forats negres.