Suc de fruites

És inqüestionable la riquesa de la creativitat humana i l’expansió de l’imaginari individual al llarg d’èpoques, llibres i experiències musicals. Som la societat del futur i l’educació és l’esperança per aquest esdevenir incert, inabastable, fictici. La meritocràcia ha anat divorciant les qüestions: creativitat i educació, fins a sotmetre la primera a la última. La història del sistema educatiu es remunta al segle de la industrialització i acaba revertint en dos motius: l’ocupació i l’habilitat acadèmica (ambdues estretament relacionades). És per això que l’educació es converteix en una instrucció de salvaguarda. Resulta paradoxal explotar les ments infantils per resoldre la maduresa d’adults en projecció. Però es clar, igual d’estrany és considerar que la bona fruita és de la terra sense dilapidar i creure també que les taronges dels arbres ara venen etiquetades.  

L’educador i escriptor britànic, Sir Ken Robinson, explicava l’any 2006 en una conferència organitzada per TED (Tecnologia, Entreteniment i Disseny) com l’educació acaba per anul·lar la creativitat en els infants. “Tots els nens neixen artistes”, deia Picasso. Però si fer-se gran suposa un compendi de lluites individuals de caràcter competitiu que persegueixen l’excel·lència, l’artista no creix. És prou curiosa la iniciativa del diari El País que pren el nom de Conseller delegat per un dia (CEO) i ha consistit en reunir 15 universitaris amb talent i 15 directius de grans companyies. Les experiències dels estudiants guanyadors del concurs, clouen la iniciativa amb un aire esperpèntic: el futur dels joves és voler ser els seus propis caps. La febre del jove emprenedor: abans que aprendre, emprendre. I el planeta Terra acull cada vegada més graduats sense feina, fills de la inflació acadèmica d’un servei públic que pateix grans retallades econòmiques, socials.

Sir Ken Robinson parla d’individus extracorporals, que després de rebre una educació centrada en endurir els seus cervells, acaben convertint el cos en un mer transportador de ments brillants. La Terra brilla perquè els nens brillen, el problema és que la maquinària tecnològica (transformadora del treball) altera el globus donant-li forma de centre experimental. I de tant fum les irradiacions es perden. Només cal fixar-se en la base del sistema educatiu: la correcció idiomàtica. “Si no hagués estat per la mètrica, el poeta podria haver dit: cualquier ortografía pasada/ fue mejor”. L’acadèmic Salvador Gutiérrez, coordinador de la RAE (Real Academia Española) analitza els mals de l’ensenyança: els coneixements s’expressen amb llenguatge i el llenguatge pateix el vici de limitacions dels sms i la rapidesa de les xarxes socials. Els coneixements, al seu torn, s’aprenen als centres educatius i aquests cada cop estan més collats per directrius econòmiques que no entenen de fruita i pensen el terme “créixer” en clau empresarial.

Certament, el “futur” que postula el sistema educatiu s’acosta tímid i quasi anorèxic. Dissabte 16 de febrer els diaris informaven sobre l’avantprojecte de llei que afectarà als tres ministeris: sanitat, hisenda i educació. En època de desprestigi polític, apareix aquesta proposta per tal de limitar les despeses i serveis dels Ajuntaments en benefici de les autonomies. Al seu torn, les comunitats ja es lamenten perquè no podran assumir la cobertura d’aquestes prestacions. Si més no, fem que no sigui certa aquesta sentència de Jonas Salk: “si tots els insectes desapareguessin de la Terra, en menys de 50 anys la vida desapareixeria. Si tots els éssers humans desapareguessin de la Terra, en 50 anys totes les formes de vida aflorarien.”