Cinisme espectacular

Hi havia una vegada una notícia que va ser important. Els mitjans, vanitosos, omplien el seu espai-temps amb l’esdeveniment en qüestió. Ningú sap del cert per què, però era important. El temps i l’espai, tan dissolts l’un en l’altre, van desgastar la notícia. Finalment, l’esdeveniment s’esvaí: ja no passava res. L’espai i temps informatiu succionava al vertader i aquella informació (que abans que realitat comunicativa era realitat) desapareixia en una muntanya de papers descompostos. Vet aquí l’existència de les notícies, són i es desfan com la sorra al mar. És així, les notícies que un dia van trepitjar-ne d’altres, acaben per percebre l’erosió de la seva festivitat. Aquesta és la inestimable insubstancialitat informativa.

I ara, l’Estat Espanyol. Dues recollides de firmes que culminen en una mateixa sessió al Parlament i els resultats de les votacions es preveuen esfereïdors. Vivim en un país que contempla la tortura animal com un bé cultural i alhora rebutja la dació en pagament. Doblement desgraciada, aquesta Espanya. L’obertura de l’actualitat dóna entrada a les injustícies humanes passades pel sedàs: una recollida de firmes que s’espera amb expectació, una altra que no. Ara és notícia un trosset de l’Estat Espanyol, que volem imaginar petit, petit i arraconat per la força dels valors d’uns encara creients. L’única finestra de l’habitació entreveu aquesta mesquina falta de compassió i germanor, la constant depravació democràtica i una engruna de llum matinal. Encara sort que el sol és rotund.

L’espectacle continua sagnant, si obrim bé la finestra. Dels 36 minuts de la compareixença d’Ada Colau al Congrés dels Diputats en nom de la Plataforma per Afectats per la Hipoteca (PAH) aquest és el tall de veu destacat: “Vostè és un criminal”. Després de dirigir-se al Secretari General de la Patronal Bancària –perquè enaltia, i molt, el sistema hipotecari actual– l’Ada s’ha convertit en trending topic. Sembla mentida com aquesta realitat ha anat apareixent en compta gotes als mitjans informatius. Potser –i em fa mal d’escriure– no indignava prou i, es clar, com n’és de catàrtic que algú digui “criminal” a un banquer de corbata blau marí. “Portem 4 anys dient el mateix”, i l’Ada recorda que senzillament “això es podria resoldre si hi hagués voluntat política”. Temps de silenci mediàtic en el que la PAH proposava i plantejava mesures per acabar amb aquesta macabre problemàtica dels desnonaments.

Més enllà de la transcendència de la picabaralla, la realitat exclama, imperiosa: ciutadania sota amenaça constant! Però el cinisme ens allunya de la realitat social. La informació ha de trencar distàncies i explicar que el problema és bancari: Ada Colau diu “criminal” a algú de la banca i la gent pica de mans i crida i explota perquè els drets humans estan sent qüestionats. “Els asseguro que no li he tirat una sabata a aquest senyor perquè creia que era important quedar-me aquí per dir-los el que els estic dient.” Gràcies Ada, per fer aquest cop de pressió, algú et dirà que no calia però sort de tu i sort del sol.